"Espelta? Ostres! Com la farina!"
Vaig néixer a Tortosa el 1989 i des de ben menut la cuina sempre ha estat present a la meva vida.
De ben petit ja entrava a xafardejar quan la meva tieta cuinava, ella sempre tenia preparat un petit tamboret baix el pedrís, em posava a sobre, m'arromangava els punys i em deia "Au fill meu a fer pastetes!” i sempre ens sortia tot la mar de bo! Amb ella vaig aprendre la cuina del "xup-xup" i que els plats sense pressa sempre són més bons!
Vaig anar creixent i la meva afició per la cuina creixia amb mi. M'agradava provar coses noves, i sovint, els meus pares veien com la cuina de casa es convertia en una sala d'experiments.
Quan vaig acabar els estudis, em vaig iniciar en un forn de pa com a aprenent, i allí me'n vaig adonar, que havia de fer un pas més, així que vaig estudiar el grau de l'Escola d'Hoteleria i Cuina a Cambrils, vaig treballar a diverses pastisseries, forns i hotels.
Quan va arribar la crisi, el món de l'hostaleria i pastisseria es va veure greument afectat, i cada cop costava més trobar feines en condicions, així que vaig decidir anar a Barcelona a seguir ampliant els meus estudis.
Durant la meva estada a Barcelona, vaig conèixer una doctora, que seria una de les meves professores durant aquell curs. Recordo el primer dia , estava passant llista i quan arribà al meu nom va dir: "Espelta! Ostres! Com la farina!" i es va posar a riure. Més tard vaig entendre el sentit d'aquell acudit. A poc a poc la Conxa, que així es diu la doctora, em va anar introduint al món dels productes ecològics, me'n va explicar les seves avantatges i cada cop m'ajudà a veure més i més clar quina seria la meva meta.
Cada dia estava més il·lusionat i descobria coses noves, i finalment amb una petita empenta de la Conxa i la meva família em vaig decidir: crearia una pastisseria, una empresa on tot seria bo, però a més a més seria saludable!